1. |
Superant foscors
03:32
|
|||
Vas obrir els ulls un matí quan encara tot estava per fer
en un planeta espatllat que es desfeia entre quatre parets
vas entendre que així la canalla no podria seguir
i et vas posar a cridar aquells acords estripats
que ningú no volia escoltar
Superant foscors...
Tanca els ulls un moment, però només un moment
continua corrent cap a enlloc
no et fixis en cap far ni en les veus de l'Olimp
guerres on tan sols hi quedes tu
Superant foscors...
Vas mirar vers l’infinit sense presses però de fit a fit
i amb la pols del camí vas escriure aquells poemes tan bells
i entre els crits dels soldats, vituperis, renecs i esgarips
mai no vas demanar a la gent i als veïns
que fessin el que tu no has fet mai
Superant foscors...
I amb els peus bategant sobre el terra roent
t’era igual si et podies cremar
Tanca els ulls un moment, però només un moment
l’infinit és tornar a començar
i contra el vent de ponent i amb l’angoixa al clatell
les onades tornaran per tu
Superant foscors...
|
||||
2. |
Secallona
02:48
|
|||
Tanca els ulls i fixa’t, nena, en el que t’estàs convertint
i digues si ho fas per tu o ho fas per mi;
els ulls pintats i un corsé fet a mida,
sabatetes negres sempre de taló alt.
Pots, pinzells i pintallavis, pestanyes noves i un piercing al recte
i els pits farcits de blandiblub.
T’has depilat tot allò que no sona,
el planeta terra es rendirà als teus encants.
Cantaràs a morts els dissabtes a mercat,
tot venent betes i fils, boles xines i míssils,
per pagar-te els teus amants i el lloguer dels teus palaus
i per fer una altra presó que porti escrit el meu nom.
I quan vingui el 12 d’octubre, et besaran les mans
i els peus i el xu-xu –l’educació és genuflexió.
l et quadraràs amb l’esquena ben recta
davant d’una cabra i un ramat de cabrons.
Bronques per Nadal amb les nenes i els nebots
i discursos del consort, tan senyor i tan “preparao”.
Cafè i hòsties per tothom com diu la “constitucion”...
Secallona quin secall, tiro-riro-riro-rà...
I ara ens hem fet grans però farem la carta als reis
i demanarem carbó i guillotines de cartró.
Secallona, quin secall, tens el cul com un fregall.
Tu fas “os” amb un canut i nosaltres fem cançons!
|
||||
3. |
Com cada nit
04:35
|
|||
Vas deixar les claus sota l’estora
perquè sempre vinc tan tard...
Fins que un dia no vaig tornar a casa,
se’m va endur una torbonada.
Vituperis i esgarips
I ara visc tancat en una gàbia
perquè dec fer molta por:
tinc una cua quadribarrada,
uns ullals com pastanagues
i unes banyes de cartró.
Com cada nit, quan la lluna plena m’entra dins del llit
i la rosada regalima pels barrots del finestró,
paro l’orella i de lluny m’arriba un tro en forma de crit:
Joan Bonanit
Busco al meu rellotge sense agulles
–quan ja han apagat els llums–
els fractals de la nit estelada
que tinc sobre la teulada
però que no puc veure mai.
Com cada nit, compto els ratpenats que es mengen els mosquits
i a l’esplanada sento la remor dels músics i els gegants.
I aquella estona m’esborrona la cadència del teu crit...
Joan Bonanit
|
||||
4. |
Dona d'aigua
04:32
|
|||
Avui que no fa gens de vent
que la nit és massa fosca per seguir-te
t’imagino entre els xiprers
escrivint cançons que mai van tenir lletra
I a trenc d’alba em dius adéu
quan te’n vas d’aquí, també se’n va l’octubre
i els anys se’m faran tan llargs
sobre un full desert se’m menja l’enyorança
dona d’aigua torna aviat
t’espera un lilà i també un ram de mimoses....
I els borrells que t’han reclòs
que passen el forrellat amb tanta ràbia
mai més podran tancar els ulls
sol passar a alguns dels que et creuen la mirada
I fugiràs entre els seus dits
una lluerna amb cos de dona que s’escapa
buscarem el desconsol
empaitant-nos pel parc de la Ciutadella
no em diguis adéu mai més
no pensis mai més, si us plau, que això s’acaba...
|
||||
5. |
Redéu
03:46
|
|||
Vam sortir al carrer, com tothom quan surt de casa
pas a pas dansàvem cap a l’infinit,
dúiem l’odi a la mirada llamps i trons i pedregada redéu!
I els avis del poble van sortir a parir merder
avalots de sucre, guerrillers de romaní
Satanàs quan era jove i l’os pedrer cantant a cor valga’m Déu!
I tu, volies butà, que l’estufa sola no sol escalfar
Dona’m un llumí... Dona’m un llumí...
“Dónde están la urnas!!’’Coño, dónde están las urnas!!??”
són a la panxa del bou que no hi neva ni plou...
busca “tita” busca, busca bé que el món s’acaba demà!
“Y las papelitas? Dónde están las papelitas!!??”
són allà al fons del mar matarile rile ri
són allà al fons del mar matarile lire ri, ves per on!
I després de l’alba, quan l’octubre feia el ple,
entre crits d’angoixa i poesies de vellut
vam sentir la teva veu prohibida fent les cròniques d’un rei ruc.
Gràcies per les lletres que escrius des d’algun racó,
gràcies per tants versos que el xaloc s’endú tan lluny,
crits sorruts, xerrics, bemolls i claus de sol que no emmanilla ni Déu!
I tu seguies trescant, dibuixant històries sense cap final.
Pinta’m un camí, pinta’m un camí...
|
||||
6. |
Si tu no hi ets
03:48
|
|||
Si tu no hi ets,
quin sentit pot tenir veure cremar el sol cada matí
imaginar-te sense presses sota un arbre de Nadal
un missatge en una ampolla que ningú mai va tapar
digues on ets
i preguntava a les floristes de la rambla de les flors...
on ets?
Si tu no hi ets,
tindré fred als peus quan senti que s’apropa el mes d’agost
una fulla que va caure però que mai no va aterrar
un cotxet de policies al bell mig del passadís
digues on ets
i el Liceu dempeus plorava entre el Nabucco i el teu nom
on ets?
Si tu no hi ets,
els teatres tancaran i els mestres no sabran què dir
un mosaic damunt del terra que ja no té cap color
i tots els Déus bramant com bojos desitjant cremar-ho tot
digues on ets
i t’imagino i et recordo tan perfecte i tan petit
on ets...
|
||||
7. |
Contes sota el coixí
02:29
|
|||
Reixes entre els dits com les baranes del meu llit
contes que m’explica el meu coixí
trens que se m’emporten lluny de tot el que tenim
per una estoneta al teu costat.
Jocs de grans tan bèsties que jo ja no vull jugar
cotxes amb sirenes pels carrers
gent que sempre criden amb la veu de color groc
i pinten cada lletra del teu nom.
I després els anys em semblaran dies i els segons polsims de tu
portes que grinyolen, forrellats que em fan plorar
petons rere el vidre més gruixut.
I veus el Senyor Pla fent el recompte cada nit
nens en fila índia castigats
el Mic, en “Diamante”, en Biribiri, els Barrufets
ranxo i farinetes per sopar.
I demà jo ja m’hauré fet més gran i Espanya un lloc molt més petit
guàrdies que et violen, jutges que s’ho passen bé
contes que li explico al meu coixí.
|
||||
8. |
A tu rai
02:43
|
|||
A 30 anys i un dia varen condemnar-me
perquè un policia va trobar-me una arma
“Qui la fa, la paga” -va dir el senyor jutge
les lleis són ben clares i a tu rai...
Per bona conducta, per no fer tabola
m’han tret del reducte d’aquella garjola
sóc un home lliure, del tot respectable
però em foto de gana i a tu rai....
Vaig a una altra terra i no puc queixar-me
he d’anar a la guerra, torno a tenir una arma
busco el senyor jutge però esta de vacances
les lleis són ben clares i a tu rai...
Diu que aquesta lletra va estar molt prohibida
però això la canto cada matinada
i m’ha cridat un jutge una altra vegada
“ves-te’n a la merda!” I a mi rai!
|
||||
9. |
Atrezzo de televisió
03:32
|
|||
T’has plantejat si existeix l’infern.
No és lluny d’aquí, és més a prop del que ens pensem.
Tot el confort i l’estabilitat
es pot esberlar en un instant inesperat.
Ambulàncies, llums per la nit,
un cafè a la plaça, tot això sembla tan normal.
Fer les maletes, fugir corrents,
dormir per terra...
No és a l’agenda, és atrezzo de televisió.
T’has plantejat un passeig pel paradís.
No és pas tan lluny, és just tombant aquest carrer.
Tots els neguits, angoixes i malsons
es van diluint en incidències de no res.
Ambulàncies, llums per la nit,
un cafè a la plaça...Tot això sembla tan normal.
Fer les maletes, fugir corrents,
dormir per terra...
No és a l’agenda, és atrezzo de televisió.
|
Streaming and Download help
If you like Trenkaband, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp