We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Vituperis i esgarips

by Trenkaband

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Vas obrir els ulls un matí quan encara tot estava per fer en un planeta espatllat que es desfeia entre quatre parets vas entendre que així la canalla no podria seguir i et vas posar a cridar aquells acords estripats que ningú no volia escoltar Superant foscors... Tanca els ulls un moment, però només un moment continua corrent cap a enlloc no et fixis en cap far ni en les veus de l'Olimp guerres on tan sols hi quedes tu Superant foscors... Vas mirar vers l’infinit sense presses però de fit a fit i amb la pols del camí vas escriure aquells poemes tan bells i entre els crits dels soldats, vituperis, renecs i esgarips mai no vas demanar a la gent i als veïns que fessin el que tu no has fet mai Superant foscors... I amb els peus bategant sobre el terra roent t’era igual si et podies cremar Tanca els ulls un moment, però només un moment l’infinit és tornar a començar i contra el vent de ponent i amb l’angoixa al clatell les onades tornaran per tu Superant foscors...
2.
Secallona 02:48
Tanca els ulls i fixa’t, nena, en el que t’estàs convertint i digues si ho fas per tu o ho fas per mi; els ulls pintats i un corsé fet a mida, sabatetes negres sempre de taló alt. Pots, pinzells i pintallavis, pestanyes noves i un piercing al recte i els pits farcits de blandiblub. T’has depilat tot allò que no sona, el planeta terra es rendirà als teus encants. Cantaràs a morts els dissabtes a mercat, tot venent betes i fils, boles xines i míssils, per pagar-te els teus amants i el lloguer dels teus palaus i per fer una altra presó que porti escrit el meu nom. I quan vingui el 12 d’octubre, et besaran les mans i els peus i el xu-xu –l’educació és genuflexió. l et quadraràs amb l’esquena ben recta davant d’una cabra i un ramat de cabrons. Bronques per Nadal amb les nenes i els nebots i discursos del consort, tan senyor i tan “preparao”. Cafè i hòsties per tothom com diu la “constitucion”... Secallona quin secall, tiro-riro-riro-rà... I ara ens hem fet grans però farem la carta als reis i demanarem carbó i guillotines de cartró. Secallona, quin secall, tens el cul com un fregall. Tu fas “os” amb un canut i nosaltres fem cançons!
3.
Com cada nit 04:35
Vas deixar les claus sota l’estora perquè sempre vinc tan tard... Fins que un dia no vaig tornar a casa, se’m va endur una torbonada. Vituperis i esgarips I ara visc tancat en una gàbia perquè dec fer molta por: tinc una cua quadribarrada, uns ullals com pastanagues i unes banyes de cartró. Com cada nit, quan la lluna plena m’entra dins del llit i la rosada regalima pels barrots del finestró, paro l’orella i de lluny m’arriba un tro en forma de crit: Joan Bonanit Busco al meu rellotge sense agulles –quan ja han apagat els llums– els fractals de la nit estelada que tinc sobre la teulada però que no puc veure mai. Com cada nit, compto els ratpenats que es mengen els mosquits i a l’esplanada sento la remor dels músics i els gegants. I aquella estona m’esborrona la cadència del teu crit... Joan Bonanit
4.
Dona d'aigua 04:32
Avui que no fa gens de vent que la nit és massa fosca per seguir-te t’imagino entre els xiprers escrivint cançons que mai van tenir lletra I a trenc d’alba em dius adéu quan te’n vas d’aquí, també se’n va l’octubre i els anys se’m faran tan llargs sobre un full desert se’m menja l’enyorança dona d’aigua torna aviat t’espera un lilà i també un ram de mimoses.... I els borrells que t’han reclòs que passen el forrellat amb tanta ràbia mai més podran tancar els ulls sol passar a alguns dels que et creuen la mirada I fugiràs entre els seus dits una lluerna amb cos de dona que s’escapa buscarem el desconsol empaitant-nos pel parc de la Ciutadella no em diguis adéu mai més no pensis mai més, si us plau, que això s’acaba...
5.
Redéu 03:46
Vam sortir al carrer, com tothom quan surt de casa pas a pas dansàvem cap a l’infinit, dúiem l’odi a la mirada llamps i trons i pedregada redéu! I els avis del poble van sortir a parir merder avalots de sucre, guerrillers de romaní Satanàs quan era jove i l’os pedrer cantant a cor valga’m Déu! I tu, volies butà, que l’estufa sola no sol escalfar Dona’m un llumí... Dona’m un llumí... “Dónde están la urnas!!’’Coño, dónde están las urnas!!??” són a la panxa del bou que no hi neva ni plou... busca “tita” busca, busca bé que el món s’acaba demà! “Y las papelitas? Dónde están las papelitas!!??” són allà al fons del mar matarile rile ri són allà al fons del mar matarile lire ri, ves per on! I després de l’alba, quan l’octubre feia el ple, entre crits d’angoixa i poesies de vellut vam sentir la teva veu prohibida fent les cròniques d’un rei ruc. Gràcies per les lletres que escrius des d’algun racó, gràcies per tants versos que el xaloc s’endú tan lluny, crits sorruts, xerrics, bemolls i claus de sol que no emmanilla ni Déu! I tu seguies trescant, dibuixant històries sense cap final. Pinta’m un camí, pinta’m un camí...
6.
Si tu no hi ets, quin sentit pot tenir veure cremar el sol cada matí imaginar-te sense presses sota un arbre de Nadal un missatge en una ampolla que ningú mai va tapar digues on ets i preguntava a les floristes de la rambla de les flors... on ets? Si tu no hi ets, tindré fred als peus quan senti que s’apropa el mes d’agost una fulla que va caure però que mai no va aterrar un cotxet de policies al bell mig del passadís digues on ets i el Liceu dempeus plorava entre el Nabucco i el teu nom on ets? Si tu no hi ets, els teatres tancaran i els mestres no sabran què dir un mosaic damunt del terra que ja no té cap color i tots els Déus bramant com bojos desitjant cremar-ho tot digues on ets i t’imagino i et recordo tan perfecte i tan petit on ets...
7.
Reixes entre els dits com les baranes del meu llit contes que m’explica el meu coixí trens que se m’emporten lluny de tot el que tenim per una estoneta al teu costat. Jocs de grans tan bèsties que jo ja no vull jugar cotxes amb sirenes pels carrers gent que sempre criden amb la veu de color groc i pinten cada lletra del teu nom. I després els anys em semblaran dies i els segons polsims de tu portes que grinyolen, forrellats que em fan plorar petons rere el vidre més gruixut. I veus el Senyor Pla fent el recompte cada nit nens en fila índia castigats el Mic, en “Diamante”, en Biribiri, els Barrufets ranxo i farinetes per sopar. I demà jo ja m’hauré fet més gran i Espanya un lloc molt més petit guàrdies que et violen, jutges que s’ho passen bé contes que li explico al meu coixí.
8.
A tu rai 02:43
A 30 anys i un dia varen condemnar-me perquè un policia va trobar-me una arma “Qui la fa, la paga” -va dir el senyor jutge les lleis són ben clares i a tu rai... Per bona conducta, per no fer tabola m’han tret del reducte d’aquella garjola sóc un home lliure, del tot respectable però em foto de gana i a tu rai.... Vaig a una altra terra i no puc queixar-me he d’anar a la guerra, torno a tenir una arma busco el senyor jutge però esta de vacances les lleis són ben clares i a tu rai... Diu que aquesta lletra va estar molt prohibida però això la canto cada matinada i m’ha cridat un jutge una altra vegada “ves-te’n a la merda!” I a mi rai!
9.
T’has plantejat si existeix l’infern. No és lluny d’aquí, és més a prop del que ens pensem. Tot el confort i l’estabilitat es pot esberlar en un instant inesperat. Ambulàncies, llums per la nit, un cafè a la plaça, tot això sembla tan normal. Fer les maletes, fugir corrents, dormir per terra... No és a l’agenda, és atrezzo de televisió. T’has plantejat un passeig pel paradís. No és pas tan lluny, és just tombant aquest carrer. Tots els neguits, angoixes i malsons es van diluint en incidències de no res. Ambulàncies, llums per la nit, un cafè a la plaça...Tot això sembla tan normal. Fer les maletes, fugir corrents, dormir per terra... No és a l’agenda, és atrezzo de televisió.

credits

released June 17, 2021

Jordi Rodri: guitarra i veu
Bàrbara Vidal: veu
Caterina Clos: teclat i veus
Marc Pagès: baix elèctric
Noël Meya: bateria
Olivier Jambois: violí
Pere Romaní: acordió i veus
Paul Perera: piano i veus

Amb la col·laboració de:
Àlex Murga: harmònica
Brenda Sara: veus
Pau Font: veus
Laura Costa: veus
Laura Masvidal: veus

Gerard Civat: teclats i enginyeria de so

license

all rights reserved

tags

about

Trenkaband Barcelona, Spain

contact / help

Contact Trenkaband

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Trenkaband, you may also like: