1. |
Ester
04:30
|
|||
|
El sol era quadrat i el mar no mullava les illes
la vida era un miracle sobre un avió de paper
les cartes que no arriben, i un tanc al mig del carrer
petons color de mango, en la foscor.
Vas fer un cel de paper però vas pintar-lo en blanc i negre
la teva mà i la meva, i una guerra entre tots dos
la teva era tan negra, l’altra no ho vam saber mai
la lluna se m’apaga, quan t’adorms.
Ester, com vaig poder dir-te adéu?
Com podria fer girar el món al revés?
Ester, ja no em queda cap color
per pintar una altra fugida en un núvol de cotó.
I el temps va anar passant i es va acabar l’última espelma,
darrere la finestra aquell camí que duia al nord,
no vaig saber amagar-te que no tornaria més,
la vida es torna absurda quan no hi ets.
Ester, com vaig poder dir-te adéu?
Com podria rebobinar l’univers?
Ester, se m’acaben els records
però em vaig endur una mirada
en una capsa de llautó.
|
||||
2. |
Nits d'insomni
04:01
|
|||
|
Nits d’insomni, esperant la primera hora per sortir,
tot xino-xano a caminar
per aquests mons de Déu que no estima ningú.
I ensopego amb la primera pedra del mig del camí
i esquerdo el món d’un cop de cap,
quina basarda veure el terra tan a prop...
Però demà serà un altre dia i bona nit, i tapa’t bé,
no tinguis fred quan surti el sol i vés-te’n a fer un altre volt
que en aquesta guerra no hi ha ningú
que et digui “bona sort!” o “passi-ho bé”.
Nits d'insomni, que es desperten entre guerres i merders
i un altre mort que no diu res i vinga un altre,
que això és la pila del greix.
I ensopego amb la segona pedra del mig del camí
i se’m trenca el cor quan perdo el nord,
una altra història que tampoc tindrà final.
Però demà serà un altre dia i bona nit, i tapa’t bé,
no tinguis fred quan surti el sol i vés-te’n a fer un altre volt
que en aquesta terra, hi quedes tu, i em crides:
“Bona sort!” o “passi-ho bé”.
|
||||
3. |
No em deixis aixi
04:45
|
|||
|
No comprenc per què la vida
sempre et respon quan no preguntes res.
Mai he entès per què sempre és igual
I només el temps ho cura tot.
Mai he entès per què després de tot
queda algú que no té res per dir.
No comprenc per què després de tant de temps
res no canvia i m’escrius i em dius que tot va bé,
un adéu i una mentida, un filferro ple d’espines
una bomba que em rebenta el cor.
Un record llunyà, una imatge,
un camí que es torça i que no porta enlloc.
I t’imagino cada vespre
mirant la lluna com marxa sense tu,
i un vent fred que se m’escola
entre les idees i els plecs del meu cervell.
Et somio mentre crides mentre corres, quan t’atures,
busques però no trobes mai ningú.
Una estona que s’acaba, com la datrrera mirada
no te’n vagis, no em deixis així.
Mai he entès per què després de tot
el temps ens pot guanyar
i la distància es faci amo de tot,
no comprenc com és possible
que el teu nom pugui volar així
no te’n vagis, no em deixis així.
|
||||
4. |
Sota la llunya de Grozny
04:11
|
|||
|
He estat passejant per la ciutat vella
i el món m’ha semblat com una bandera
que no té colors.
I encara em pregunto tot allò que dèiem,
si Déu t’ha oblidat, o espera una mica,
o no sap qui ets.
I obro un calaix, i em surt un poema
que et va fer plorar com una princesa
que ho ha perdut tot...
I surto al carrer per una altra porta
i em poso a cridar quan la pluja em mulla
busco en l’infinit, però no hi ha ningú.
Però res no ha canviat, la nit no s’acaba
i just al teu costat esclata una guerra
i ningú diu res...
I tan difícil és trencar la rutina?
No esperar el futur en una cadira,
poder imaginar sense tenir por?
I quan estic sol me’n vaig al piano
i no se per què, però hi falta una nota
potser hi faltes tu...
I et busco sota la lluna de Grozni
la sort no existeix quan la nit se’m menja
si fossis aquí podríem dansar.
|
||||
5. |
Paranys
02:47
|
|||
|
Només dius: “Que maco..!
...Els teus ulls blaus m'han captivat...”
Em dius que et somrigui,
i no veus que estic condemnat
a quedar-me cec en molt pocs anys.
El cel em va posant paranys.
Tu vas fent-me fotos
Un joc que aviat oblidaràs,
mentre jo només puc jugar
a anar-me amagant
d'aquesta llum que em fa ser estrany.
La vida em va posant paranys.
Aquí al Tibet
el fred i les muntanyes
no són pas l’únic que ens fan estar
lluny de tot
Però tu em dius: “Que maco...!
Els teus ulls blaus m'han captivat...”
I vols que et somrigui,
no t’adones que estic condemnat
a perdre els ulls en molt pocs anys.
L’oblit em va posant paranys.
|
||||
6. |
||||
|
Avui han prohibit sortir al carrer
i jo no puc entendre res.
Fins i tot m’han robat l’horitzó
però aquí mai no passa res.
I voldria venir amb tu qualsevol tarda
i estripar tots els acords
però ningú trucarà a la meva reixa rovellada
algú va llençar la clau.
I continuo a pany i forrellat
Ja només puc mirar amunt.
Un desert endins del meu cervell
i al final una paret
I voldria fugir amb tu qualsevol vespre
enfonsar-me en el teu mar
i buscar entre la sorra de la teva mirada
algun lloc molt lluny d’aquí.
|
||||
7. |
Vine amb mi
02:44
|
|||
|
Em vas dir: - si vols menjar, vine amb mi!
els teus amics ara són herois perquè van dir que sí
Em vas dir: -si vols jugar, vine amb mi.
Et vaig dir: - Només tinc set anys per ser un bon soldat.
Els meus companys ara són herois, no importa l’edat.
Em vas fer matar els pares per alguna fidelitat que no comprenc.
Em vas donar un amulet per sentir-me protegit
així no em faran mai mal, les bales dels enemics.
Però la cama se l’ha emportat la mina d’abans d’ahir
la mateixa que al meu company li rebentava les mans
Ara estic al bosc sense saber on anar
el grigri no m’ha protegit i no em trobeu a faltar.
Per molt que passen els dies no em trobeu a faltar
sembla que ningú em trobi a faltar.
|
||||
8. |
Una estona més
03:27
|
|||
|
Busques una idea, un racó que estigui a prop,
un indret que et porti algun record
un moment que mai s’acabi, com una petjada
que ha marxat i no s’atura enlloc.
I sempre que em mires m’imagino l’infinit
un camí que mai no té final
un planeta que s’allunya, una mà glaçada
i em preguntes per què crido així...
Tornes a una guerra quan ningú no et vol seguir
un soldat que deixa d’obeir
i se’m trenca aquella imatge d’una revolada
i se’m trenca el món per la meitat.
I sento que em crides mentre tot està callat
entre amics que ja no veuràs més
i has tornat a Potocari una altra vegada
i em preguntes quants n’hem d’enterrar.
I entre crits i boires no puc oblidar el teu nom
mai res no és com hem imaginat
no es pot buscar l’impossible, els camins s’acaben
però has volgut seguir una estona més.
|
||||
9. |
Rodamón
03:33
|
|||
|
Rodamón que véns i vas sense saber ni a on.
Camines pels carrers com si la vida fos un joc
i l’únic que et preocupa és trobar un lloc bonic i arrecerat
On hi puguis anar a passar la nit.
Presumeixes que tens el sostre més bonic del món.
És una gran gotera però això només quan plou.
I si no plou millor, que l’aigua mulla i no vols passar fred.
La vida és un regal quan tot va bé.
No tens un duro però sembles l’home més ric del món.
Truques a tort i a dret a casa teva i als amics,
vas sempre amunt i avall coneixent nens i gent per tot arreu.
Però no saps que ningú et troba a faltar.
I com cada matinada et despertarà el brogit
dels cotxes i la gent que sempre estan per tot arreu.
I quan l’estiu s’acabi i la guerra torni a començar
marxaràs a buscar un lloc més tranquil.
Rodamón que véns i vas sense saber ni a on.
Camines pels carrers sota la lluna d’una nit
que t’ensenya una llàgrima però somriu sense dir res.
Potser el món gira i tu no et mous de lloc.
|
||||
If you like Trenkaband, you may also like:
I Get Into Trouble (LP | 2023)
by Maple Glider
The Australian folk-pop singer tackles deconstruction, her Christian childhood, and sexuality on her infectious sophomore album.
go to album
The Australian singer's debut solo album is filled with creative indie pop tracks.
go to album
Loosely structured around the Pokémon game of the same name, “Fire Red” is hushed and layered indie folk.
go to album
Stirring alt-pop with a focus on heartrending vocal melodies, the new LP from Nicholas is riveting from start to finish.
go to album
Reasons for the Dead
by Aisle Knot
Stark, folk-derived songs built on brittle acoustic guitars that conjure the image of a fire burning in the distance on a dark night.
go to album
Desert Car Album
by Ac Sapphire
Devastating melodies and incisive lyrics mold the new album from Portland singer-songwriter Ac Sapphire into a folk rock miracle.
go to album
Wry songs from this Washington artist that recall the homespun charm of early Mountain Goats.
go to album
