1. |
Porta'm amb tu
03:14
|
|||
|
Vaig venir a prop de la matinada, entre la platja i el desert,
descalç damunt de la rosada, tants camins que no porten enlloc...
He pensat que tu m’explicaries coses del teu món, dels teus amics,
de tota la gent que tant t’estima, que jo aquí no hi tinc a ningú...
Per què no puc venir?
Que potser sóc massa petit?
Ja sé que ho veig tot des de baix
però per què no em portes amb tu?
Tu continuaràs el teu viatge, un camí que mai s’acabarà.
Dius que vols ser lliure com les ones, però elles tampoc saben tornar...
I ara quan es torni a fer de dia i la pols se’m mengi un altre cop,
potser tornaré a mirar endarrere, que el futur s’acaba al meu costat.
Per què no puc venir?
Que potser ets massa gran per mi?
Ja sé que ho veus tot des de dalt,
però per què no em portes amb tu?
|
||||
2. |
Herois de gessamí
03:24
|
|||
|
Mirant per la finestra l’horitzó era massa a prop,
darrera els teus ulls clucs ningú cridava el teu nom.
La guerra brama al teu costat, l’oblit a dintre teu,
quan es feia de nit se’t veia pels carrers.
Després de les paraules vingueren els brogits,
després de tants renecs d’ignorants omnipresents,
t’amagues i te’n vas d’aquí per no tornar mai més.
Una ciutat gegant on no hi queda ningú...
Tants cossos estripats oblidats sota l’asfalt,
guerrers que ningú va estimar mai,
tants gemecs sota la pols, la vergonya dels vençuts.
Soldats de sucre, herois de gessamí.
I el teu llit tan desert amb els llençols de gairell,
els porticons trencats, les cortines sense vent,
una maleta buida on hi duies la soledat
i el nom d’aquells que et buscaven d’amagat...
Però al teu voltant tothom continua disparant
pels llavis i els canons sobre teu,
i quan torni a fer-se fosc buscaré a tots els racons
però algú va dir-me que no tornaràs.
|
||||
3. |
Un paraigua de colors
04:16
|
|||
|
De quan jo era xic i encara portava pantalons curts
i a la tele només feien tot allò de l’”Un dos tres”,
la Pepita, la veïna, feia puntes de coixí,
feia molt que estava sola, no li quedava ningú.
Les amigues eren mortes, d’amics no en va tenir mai,
amb prou feines se’n recorda d’un germà que va tenir:
de marrec, sense manies, els soldats se’l van endur
en un tren que grinyolava i que marxava cap al sud.
A Gandesa van deixar-lo i el vestiren tot de verd.
No li van donar cap arma només un paraigua vell.
I a la guerra! A la guerra!
I la set els corsecava malgrat tenir biberons
però la llet era vermella i la pluja, dels canons.
I al damunt del seu paraigua s’hi va pintar un ram de flors
així s’hi amagava sota quan venien els avions
i mentre mirava a terra imaginava el cel més blau
però el futur era ben negre i el present d’un to grisós.
I en un moment de silenci quan el sol era rogent
van trobar sota un paraigua un soldat esbudellat.
A la guerra! A la guerra!
A la batalla de l’Ebre hi fan soldats desconeguts,
més que guerrers són canalla, no aixequen un pam de terra
A la guerra! A la guerra!
Vaig obrir bé la finestra i vaig fotre daltabaix
un pot de pintura blava d’un color més aviat clar.
Així, tot mirant a terra, vam poder veure el cel blau
i la veïna, la Pepita, em va somriure de reüll.
|
||||
4. |
Angela
02:51
|
|||
|
Avui sense dir res quan sigui fosc
entremig de sorolls i d’enrenou
me n’aniré de casa fins al bosc.
Correré pels carrers bruts i esberlats
on la llum balba dels fanals antics
no faci gaire mal a la foscor.
Me’n vaig d’aquí, deixa’m venir
no hi ha ningú, digue’m on ets
que junts anirem molt més lluny
s’acabarà el món quan la lluna faci el ple.
I ara quan obri els ulls cada matí
i la mare em porti tres petons al llit
i una abraçada que també és per tu...
Et buscaré, deixa’m venir
per què no véns, digue’m on ets
que en els forats de les parets
hi han començat a créixer alguns clavells vermells
No diguis res, deixa’m venir
no sé tornar, digue’m on ets
ets la bellesa de l’absurd
t’esperaré com cada nit al mateix lloc.
|
||||
5. |
Toca't el nas!
04:20
|
|||
|
Sense recança, ara que esteu tots tan lluny d’aquí
em preguntava si vindríeu tots a fer un cafè o potser un got de vi.
Demà a la tarda em posaré els calçotets per barret
que el senyor alcalde diu que sempre vaig despentinat, que no hi tinc res al cap.
Digues on ets? Buscarem per sota els tamborets
volarem dalt d’un avió petit, sense dir res.
Dóna’m la mà! Farem l’últim ball del fanalet
que no queden cases de ningú, i ens farem fum...
I a la vesprada munteu-me un concert com els d’abans,
fent catxondeio buscaré els teus ulls entre la gent, sempre tan brillants...
Que les veïnes diu que han parlat amb l’home del sac:
ve una tempesta i plourà confeti a bots i a barrals, com no s’ha vist mai.
Toca’t el nas! Puja a Gràcia que és festa major
ballarem fins que s’apagui el foc, i si véns amb mi, que tinguem sort!
Tira’t un pet! Riu tan fort com puguis resistir
fes escola per si algú esta trist, fes-li pessigolles, porta’l amb mi.
Toca’m el cul! Gira i salta tres cops a peu coix
canvi de parella un altre cop –all i oli, all i oli–, fot-li un morreig.
On t’has fotut? T’esperem amb cara de babau
fent camí lluny del país veí, sigues lliure i toca’t el nas!
I de matinada, quan les gralles tornin a fer un toc
sense fer fressa ompliré de rock un biberó, que no vull fer-me gran...
|
||||
6. |
9 de novembre
03:05
|
|||
|
La nit va ser llarga, semblava no tenir fi
quaranta anys a l’ombra i els trenta que van seguir
però els tossuts passen sempre per l’ombra.
I com cada dissabte sortíem a caminar
quasi sense forces, però l’empenta no es perd mai
contra el vent, poc a poc, sense presses.
I ara miro a terra i tot s’està esquerdant
i et torno a imaginar però tu ja no estàs aquí
ningú m’escolta com abans i els nens es fan grans
i tot s’acaba aquesta mitjanit.
Però avui és diumenge i tornaré a sortir al carrer
és nou de novembre i si encara fossis aquí
tornaríem tots dos junts a l’escola.
I ara miro a terra i tot està florint
i et torno a imaginar, però jo ja no tinc res més
aguantaré només per tu, busca’m des de lluny
que tot comença aquesta mitjanit.
|
||||
7. |
Pop Eie
04:17
|
|||
|
Si mai un matí en llevar-te tens el cervell emboirat
i vols llençar el barret al foc,
treu les mas de les butxaques que així no trobaràs mai
les cançons que estàs buscant.
Prova d’engegar la moto i si fa un pet com una gla
continua caminant.
Posa’t les ulleres fosques però no miris mai el sol
que de rucs ja en tenim prou.
Salta a l’aigua! Tant li fot si entres de cap
o si espetegues sobre un roc
perquè no hi ha res més bonic que el teu amor.
Grapeja’m una altra volta, que els teus dits són infinits,
des del mar pots tocar el cel.
Amagats entre les cales del planeta Cadaqués
tornarem a fer l’amor.
Sense presses, és igual si el món s’acaba
I tot se’n va a prendre pel sac
Jo només vull tenir-te a prop i al meu costat.
I després a mitja tarda marxaràs per no tornar
que algú està eixugant els rius
i es volen vendre la platja com van vendre el Cabanyal
lluitarem fins al final.
Amic Pop Eie, escriurem amb tinta negra
i si cal amb la nostra sang
perquè no hi ha res més bonic que el mar tan blau.
|
||||
8. |
Com si res
04:49
|
|||
|
Sense tu obriré la finestra
i buscaré tot allò que no tinc,
cada nit cremaré els meus silencis,
vull sentir tot allò que no sé.
Obriré poc a poc cada carta
i pintaré cada pàgina en blanc
i després me n’aniré de casa,
vull saber on és la teva presó...
Desitjaré el teu cos efímer com els núvols
i els escrits tan extrems que ara només són fum.
Només em quedarà segrestar la mirada
dels teus ulls tan glaçats sota un vidre entelat.
I potser perdré tota esperança
de tocar els teus llavis tan freds,
però demà esborraré l’enyorança
i tornaré pels camins més llunyans.
Creuaré com si res aquella porta de ferro,
seguiré sense tu, com si fossis aquí.
M’enduré el teu record al fons de les butxaques,
t’agafaré les mans mentre escric el teu nom.
|
||||
9. |
La revolució
04:58
|
|||
|
De vegades la revolució no és allò que et vas imaginar
epopeies d’anònims herois que miraven sempre al més enllà.
La revolució és un llibre obert que ningú sap com acabarà
un dibuix fet amb un traç vermell
i els poetes buscaven parets on escriure el seu nom.
De vegades la revolució és mirar al cel i no trobar res
i una noia amb els cabells rogencs oferint-te una tassa de te.
La revolució és sortir al carrer i no veure cap nen per enlloc
homes malcarats per tot arreu,
i sentir com molt a poc a poc se’t glacen els peus.
De vegades la revolució són les llàgrimes de la gent gran
al davant dels seus néts de vint anys, el silenci sota un llençol blanc.
La revolució es córrer sota el foc, tornar a casa molts mesos després
i quan obris la porta i encenguis el llum,
la soledat se’t mengi i et trobis que no hi ha ningú.
De vegades la revolució és tornar al carrer només per tu
i buscar-te entre mig dels soldats, els vençuts i els que havien guanyat
i mirar en els ulls dels nens petits, no fos cas que haguessis tornat
i cantar a prop de les barricades aquelles cançons...
|
||||
10. |
Lluny
05:13
|
|||
|
Aquí també es fa fosc, també hi ha molta gent.
També hi ha de tot, igual que on estàs tu.
Festes per la nit, gent sense sentit,
tardes d’enyorança i avui que també plou
Tot és igual que en el teu món i a tots els teus racons
vespres envoltats de gent, de llums i de colors.
Tot és exactament igual, només que tu...
Tu no estàs aquí, al meu costat, rient-te de tothom,
demostrant-me noves situacions
que mai les hagués trobat jo sol.
I ara que estàs tan lluny, no sé què fer de tot això.
Com un presoner, com un condemnat,
em vaig fent a la idea de com haig de lluitar.
Repasso els bons moments, oblido els dolents.
Reconec el que hem après i el que he volgut deixar.
Les hores de rialles, viatges tan lluny d’aquí,
les tardes junts a casa, les hores de dormir.
Tot el que ara voldria, només que tu....
Tu no estàs aquí, al meu costat, rient-te de tothom,
demostrant-me noves situacions
que mai les hagués trobat jo sol.
I ara que estàs tan lluny, no sé què fer de tot això.
|
||||
If you like Trenkaband, you may also like:
I Get Into Trouble (LP | 2023)
by Maple Glider
The Australian folk-pop singer tackles deconstruction, her Christian childhood, and sexuality on her infectious sophomore album.
go to album
The Australian singer's debut solo album is filled with creative indie pop tracks.
go to album
Loosely structured around the Pokémon game of the same name, “Fire Red” is hushed and layered indie folk.
go to album
Stirring alt-pop with a focus on heartrending vocal melodies, the new LP from Nicholas is riveting from start to finish.
go to album
Reasons for the Dead
by Aisle Knot
Stark, folk-derived songs built on brittle acoustic guitars that conjure the image of a fire burning in the distance on a dark night.
go to album
Desert Car Album
by Ac Sapphire
Devastating melodies and incisive lyrics mold the new album from Portland singer-songwriter Ac Sapphire into a folk rock miracle.
go to album
Wry songs from this Washington artist that recall the homespun charm of early Mountain Goats.
go to album
