1. |
Només 17
03:47
|
|||
|
Mai no havia sentit tanta buidor
i aquell terra podrit li feia por
tancat al castell de Burriac.
Condemnat a la forca per robar
una gallina mig morta en un hostal
la fam és més forta que mai.
Només són disset anys
i el sol se’n va
i tu crides que no vols morir.
Només són disset anys
i et sents cansat
de viure la vida de costat.
I penses “qui tingués ales per volar...
el fang no m’arribaria als genolls
llevar-se sempre amb l’aigua al coll”
I un gran corb s’ha aturat al finestral
i tu apretes els barrots amb les mans
uns ulls que es miren en la nit.
Només són disset anys
i el sol se’n va
i tu crides que no vols morir.
Només són disset anys
i et sents cansat
de viure la vida de costat.
Però avui ha arribat l’hora de morir
uns soldats han obert el forrellat
i amb un grinyol tot ha callat.
Però la cel·la ja és buida
és massa tard,
no hi ha res ni ningú per escanyar
només dues plomes sobre el fang.
I sota un cel de plom el sol se’n va
i tu crides que no vols morir
però avui fas vuitanta anys
els cabells blancs
i un gran ocell negre al teu costat.
|
||||
2. |
Anna
04:55
|
|||
|
Te’n recordes de l’herba del prat
dels contes cada vespre?
De la casa de fusta i del pont
un dibuix dintre teu.
Tu miraves enllà cap enlloc
darrere les muntanyes
entre olor de cafè i de pastís
i l’àvia en un racó.
I ara sovint, quan es fa fosc
i el sol ens deixa un altre cop
tinc por que tu marxis amb ell
sense dir res.
Potser demà ell tornarà
o qui sap si t’oblidarà
marxarà lluny
on diuen que no hi ha demà.
Ana…
Te’n recordes dels vius i dels morts
a l’ombra d’una espelma?
Un diari damunt del teu llit
on hi havia el seu nom.
No vas sentir mai més els teus dits
arrapats a la boira
un poema damunt l’horitzó
que mai vas acabar.
Et vaig trobar lluny del camí
aquella tarda de cel gris
la incompetència de l’amor
sota la pell
i no vas voler créixer més
vas aturar-te d’un cop sec
uns ulls de vidre
i una lluna que se’n va.
Ana…
Te’n recordes
quan ja no hi vam ser...
Dels contes cada vespre?
D’una guerra on un home tot sol
va apagar l’univers
|
||||
3. |
Uri
03:09
|
|||
|
D’aquests fets que ara escric
ja en fa una pila d’anys
han caigut llamps i trons
però tu encara ets aquí.
I en recordo els teus ulls
porucs i acollonits
davant d’aquells galons
que no et van fer callar.
Entre aquelles parets
d’un groc vell i podrit
vas haver d’aguantar
un policia pollós
que sempre cara al sol
et deia un altre cop
- “¡Hábleme en español!”
Entre aquelles parets
torturant els records
estripant la dolçor
i els colors del teu nom
et veien perillós
com un llop vora el bosc
tenies divuit anys.
I ara encara hi ha algú
que et pregunta per què
segueixes tan tossut
dret al mig del camí.
Però malgrat tot
sovint t’amagues dels amics
per anar a algun lloc fosc
on no et vegin plorar.
I tot ha anat canviant
i el vent sembla més fluix
però els poemes no són
tan bonics com abans
els carrers són més buits
i quan mires amunt
el cel encara és gris.
Entre aquelles parets
sense empentes ni crits
vas deixar per escrit
el nom del teu país
on els mots són llampecs
i on els homes més forts
ploraran si te’n vas.
|
||||
4. |
Dona
03:32
|
|||
|
El mirall d’un somni s’ha trencat,
només sóc bocins d’un cos robat.
Era el primer amor, una il·lusió,
un silenci mort,
un món que encara no puc oblidar.
T’adorms cada dia el meu costat,
crides damunt del meu cos tan brut.
Sóc un animal que lligues entre la foscor.
M’he quedat sola al mig del meu palau.
Les mans em tremolen però no ho saps
i el meu cor s’apaga sota el llit,
no sé si em diu llença't
o que calli un altre cop,
que tanqui els ulls
per tornar a començar.
Quan la sang et raja per les mans,
quan no saps què dir ni pots plorar,
busques un poema
i recitar tot el que saps,
i et fa mal no saber escriure cançons.
No trobo la llum que has apagat,
no sento el dolor, potser demà...
Només vull somriure
i viure amb el que m’has deixat.
Sóc una dona, no un mirall trencat.
|
||||
5. |
Queda't amb mi (Gemma)
02:41
|
|||
|
Surto de casa
aquí no hi tinc res a fer
i el sol s’amaga
cada cop que miro amunt
una onada
i un gemec en la mirada
la ciutat és massa gran
queda’t amb mi.
I els ulls se’m tanquen
cada cop que penso en tu
no hi ha dreceres
ni records amb el teu nom.
Se’m revolten les idees
cada tarda
però aquí no hi queda ningú
queda’t amb mi
que la sort ja no m´acompanya
i els carrers semblen tan buits
i els cotxes no s’aturen mai
I crido: “Gemma, queda’t amb mi”.
I un altre vespre sense tu
cridant consignes
que ja no tenen sentit
Però la vida continua sense presses
com si res no tingués fi
queda’t amb mi
i acompanya’m fins a la lluna
i no em deixis pel camí
que l’horitzó està massa lluny
I crido: “Gemma, queda’t amb mi”.
|
||||
6. |
Història de Sifa
03:09
|
|||
|
Entre roses vermelles i aquell cel
tan brut que tothom va arraconar
entre imatges d’algú que no és ningú
que va armat i que t’empaita.
Engoleixes cada pas del camí
com l’últim crit d’una dansa
la incertesa acompanya els teus batecs
una vida que comença.
Marxa lluny no et paris per res
busca el vent del nord
que la sort o la desgràcia són l’únic camí.
L’home armat t’esperava a l’últim pont
allà on s’acaba la història
va mirar-te i li vas glaçar el cervell
una estona més de vida.
Llàgrimes de foc s’escampen
damunt del teu cos
i els morts encara somriuen al mig del camí.
Sang i mel a l’abraçada, llavis sense veu.
Vas acostar-te al riu vint anys després
al frec de la mitja tarda
vas creuar-te amb un home vell i sec
que et va trobar en la mirada
els mateixos ulls metàl·lics
d’aquell soldadet que plorava cada dia
sol damunt del fang
maleint la lluna plena, cridant el teu nom.
Entre roses vermelles i aquell cel
tan blau que m’he prohibit oblidar
com l’estona que tu em vas regalar
una estona més de vida.
|
||||
7. |
Setembre
02:27
|
|||
|
Setembre de comiat
i un núvol tapa el sol
i algú encara creu en la sort.
La festa ha començat
però tu no has arribat,
el món no es para mai per res.
I el més petit de tots
amb el mocador al cap,
diu que t’ha vist entre la gent.
Sol i somrient,
amb la camisa sota el braç
has mirat amunt
i un enxaneta et diu adéu.
Setembre de comiat
i un núvol que no vol
tirar endarrere ni endavant.
Hi ha un mocador vermell
sobre el pedrís humit
del vell carrer de la ciutat.
I per primer cop
els timbals no han volgut tocar
i entre tanta gent
un enxaneta et diu adéu.
|
||||
8. |
De nit
05:29
|
|||
|
I per què, si és de nit,
avui tampoc torno a tenir son?
Hi ha llums al carrer
i tot està tan ple de gent.
I ningú... Ningú diu res.
I mentre espero
que el sol torni a sortir
i pugui cridar tranquil,
sento com dins del meu cap
algú s’està barallant
de veritat...
No em deixa respirar.
Per què pensar en el matí,
si sé que tornarà a venir la nit?
No, ja no ploraré,
però tindré el regust
d’haver mort abans.
Esperaria la pluja
però sé que tampoc...
Sempre arriba el moment
en què vols deixar-ho tot,
despertar i caminar.
|
||||
If you like Trenkaband, you may also like:
I Get Into Trouble (LP | 2023)
by Maple Glider
The Australian folk-pop singer tackles deconstruction, her Christian childhood, and sexuality on her infectious sophomore album.
go to album
The Australian singer's debut solo album is filled with creative indie pop tracks.
go to album
Loosely structured around the Pokémon game of the same name, “Fire Red” is hushed and layered indie folk.
go to album
Stirring alt-pop with a focus on heartrending vocal melodies, the new LP from Nicholas is riveting from start to finish.
go to album
Reasons for the Dead
by Aisle Knot
Stark, folk-derived songs built on brittle acoustic guitars that conjure the image of a fire burning in the distance on a dark night.
go to album
Desert Car Album
by Ac Sapphire
Devastating melodies and incisive lyrics mold the new album from Portland singer-songwriter Ac Sapphire into a folk rock miracle.
go to album
Wry songs from this Washington artist that recall the homespun charm of early Mountain Goats.
go to album
